dissabte, 7 d’abril del 2018

Lectura 9. Tornar a la dieta mediterrània

La dieta mediterrània és considerada una de les millors dietes del món, ja que proporcionen una alimentació equilibrada i un estil de vida sa. Aquesta està associada a tots els països propers a la conca del mediterrani, com són Espanya, Portugal, el sud de França, Itàlia, Grècia, Malta, Xipre i les illes properes. També s’hi inclouen els països com Marroc, Tunísia, Malta, Líbia, Israel, Jordània, Egipte i Síria, on també hi ha dieta mediterrània tot i que varia la manera de cuinar.

Què és la dieta mediterrània?

La dieta mediterrània és una dieta on predomina el consum d’aliments d’origen vegetal (fruites, verdures, cereals) i els productes derivats dels làctics (iogurt, formatge). El consum de peix, marisc i d’ous de corral és moderat i l’ús de carns vermelles limitat. Predomina el consum d’aliments frescos, locals i de temporada sempre que sigui possible.

No hi ha dubte que la dieta mediterrània l’integren el pa, el vi i l’oli, que són els tres aliments sacralitzats, i que componen l’anomenada tríada mediterrània, però hi ha un ingredient bàsic, la sociabilitat. Estar acompanyat durant els àpats, és un punt important de la dieta mediterrània, que comporta els anomenats efectes socials, ja que normalment els àpats són en família, amics o companys. La sociabilitat, una característica del Mediterrani, això vol dir que no és només una manera saludable d’alimentar-se sinó un moment per conversar amb aquells que tens al voltant, per això és tan important que qualsevol persona a l’hora de dinar no es trobi sol, ja que aquest es limitaria a una funció biològica i la taula deixaria de ser un punt de trobada i de conversa. A la dieta mediterrània, mantenir una bona alimentació té un alt grau d’importància, com el fet de practicar activitats físiques de manera regular. Tot això ajuda a mantenir un estil de vida saludable.

A l’estudi dels 7 països dirigit pel fisiòleg Ancel Keys, s’afirma que la dieta mediterrània és un estil de vida saludable per aquells que la segueixen. L’estudi investiga els hàbits dietètics de 7 països dels quals tres eren Mediterranis, Itàlia, Grècia, Iugoslàvia, i quatre que no, Holanda, Finlàndia, els EUA i Japó. També ha sigut demostrat les seves propietats preventives contra el càncer i malalties neurodegeneratives, com ho demostraren a l’estudi Lyon Diet Heart Study.

La dieta mediterrània va ser reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, el 16 de novembre de 2010, ja que al congrés a Nairobi (Kènia), el comitè de l’UNESCO inscriví la dieta mediterrània a la llista representativa. La dieta mediterrània és considerada un patrimoni cultural immens, mil·lenari, hereditari, evolutiu i dinàmic.

Font:http://blocs.xtec.cat/ladietamediterrania/

Lectura 8. Les errades més freqüents en l’alimentació dels adolescents

L’adolescència és l’etapa de la vida en la que es manifesten els grans canvis fisiològics i de maduració psicològica. L’adolescent s’ha d’adaptar a aquests canvis i buscar un nou concepte de sí mateix, d’autoafirmació i d’autonomia.

Els canvis fisiològics que es produeixen al seu cos (augment de talla i pes, modificació en la musculatura, maduració sexual, etc.), requereixen un control de la alimentació per evitar dèficits i carències que podrien originar trastorns en la seva salut.

Les errades més freqüents en l’alimentació del joves

– Consum d’energia: L’ingesta calòrica la poden fer molt variable en el dia a dia. Hi ha adolescents que es salten àpats com els esmorzars i aquests són molt importants per el bon rendiment físic i l’intel·lectual. El berenar generalment tampoc el tenen massa programat, a vegades recorren a “picar” qualsevol cosa com els snacks, patates fregides, galetes salades, … que normalment tenen un excés de calories i baixa qualitat nutricional.

– Menjar fora de casa: Els agrada menjar a restaurants de menjar ràpid (“fast-food”) que també comporta menjar desequilibradament i amb una baixa aportació de nutrients.
– Consum de begudes ensucrades i sucs: Sovint substitueixen aquestes begudes pels làctics o les fruites fresques necessàries en els esmorzars i berenars.

– Seguiment de dietes inadequades: Sobretot la publicitat en els mitjans de comunicació i la “necessitat” de tenir una bona imatge corporal d’acord a la moda actual, fa que facin dietes sense control d’un especialista, la qual cosa els hi pot provocar dèficits nutricionals i trastorns de la conducta alimentària.

Vuit recomanacions per assegurar una alimentació saludable pels adolescents i per tota la família

1- Com que els nens i nenes des de petits imiten els costums de les seves famílies, mitjançant el nostre exemple és una bona manera de transmetre-lis hàbits saludables.

2- Fer entre quatre i cinc menjars al dia.

3- És molt important esmorzar repartint una part a casa, abans d’anar al centre escolar, i l’altra a l’escola o institut.

4- Consumir fruites i verdures de temporada i proximitat. S’aconsellen tres racions de fruites i dos de verdures diàries i també peix, llegums i cereals integrals regularment.

5- És necessari el consum diari de productes làctics com la llet, formatges i iogurts, ja que aporten calci que ajuda a mantenir els ossos forts.

6- Intentar cuinar al vapor, planxa, a la brasa, bullit … ja que aquestes tècniques tenen menys grassa. Encara que també es poden alternar amb altres coccions com els guisats, fregits, etc.

7- No és aconsellable menjar davant la TV ni tenir els dispositius digitals a la taula, a fi de que els menjars siguin més tranquils i es pugui establir una millor comunicació familiar.

8- És recomanable practicar un esport adequat a qualsevol etapa. També és convenient participar en activitats familiars com fer excursions, anar en bicicleta, jugar en equip, etc. Les activitats físiques poden contrarestar la inactivitat pròpia de l’ús d’ordinadors, tauletes i telèfons mòbils, tan utilitzades actualment per l’oci dels adolescents.

Lectura 7. Vuit Propostes per fer un esmorzar sa

No hi ha un esmorzar perfecte per a tothom, encara que l'ideal és trencar amb l'esmorzar dolç. A continuació trobeu 8 propostes senzilles i saludables:

1. Clàssic. Una llesca de pa integral (parlarem aviat de com reconèixer i on trobar el pa integral de veritat) amb rodanxes de tomàquet, oli d'oliva verge extra i un tros de formatge.

2. Fresc. La fruita fresca de temporada és una boníssima opció, s'ha d'evitar la fruita en llauna i els sucs industrials. Una peça de fruita barrejada amb iogurt natural o mató.


3. Diferent. Provem productes com l'alvocat (es pot untar sobre pa torrat amb unes gotes de llima, oli, sal i pebre).

4. Energètic. Els ous són una gran opció: un ou dur, una petita truita francesa o amb espinacs o, perquè no, mongetes. Acompanyat de pa negre (d'estil alemany) ens dóna una opció energètica i rica en fibres.

5. Del mar. Per variar potser interessant un petit entrepà de pa integral amb tonyina clara o una llenca de salmó fumat.

6. Amb cereals. Si acostumem a esmorzar cereals, canviem els ensucrats (els infantils són els pitjors) per musli natural fet a casa: barregem flocs de civada i/o altres cereals integrals amb fruits secs com ametlles, nous, panses, figues, prunes seques, orellanes i llavors (sèsam, pipes de carabassa, de gira-sol, de lli, millor si triturades). La civada (avena sativa) és un cereal nutricionalment molt interessant: és molt rica en fibres solubles, que ajuden a mantenir baix el nivell de colesterol LDL a la sang.

7. Líquid. Té, infusions, cafè, llet, begudes de soja, civada, arròs o altres cereals són bones opcions líquides per acompanyar l'esmorzar, els batuts de fruita, làctics i fins i tot verdures poden arribar a ser fins i tot un substitut. Si es necessita ensucrar, les millors opcions són la fruita fresca o seca i la mel artesanal (la industrial no aporta res, només calories).

8. De forquilla. I si ens ve de gust un esmorzar de forquilla les opcions més saludables són els bolets, els caragols a la llauna, el bacallà amb llegums o altres vegetals (amb samfaina, en esqueixada, empedrat, amb el xató), l'escalivada, les sardines, els calamars, i les sípies.

Lectura 6. “Desdejuna com un rei, menja com un príncep i sopa com un pobre”

Cada menjar del dia és important, però hi ha una que destaca especialment perquè influïx molt en els problemes del fetge, insomni i en la sobrecàrrega: el sopar.
El sopar és l'última menjar del dia, i la seua funció és la de no gitar-nos amb l'estómac buit i contribuir a un bon descans, però no obstant això no ha de ser un sopar tan nutritiva com el desdejuni o l'esmorzar, ja que a penes gastarem energia durant la nit. Per això és important que fem el sopar enjorn o bé lleugera. Quan sopem de manera copiosa, massa tard, o incloent aliments poc saludables, podem notar alguns dels següents efectes en la nostra salut:
- Insomni, falta de descans i cansament al matí.
- Aspecte ullerós i apagat en el rostre.
- Retenció de líquids.
- Restrenyiment.
- Mucositats al despertar.
- Problemes hepàtics i males digestions, amb acidesa, flatulències, etc.
- A la llarga, sobrecàrrega o falta de pes.
Des que ens gitem el nostre cos comença a descansar i a permetre que les cèl·lules del nostre organisme es regeneren. Si respectem els ritmes biològics del nostre organisme hem d'haver acabat la digestió del sopar a les 23 hores com molt tard, comptant que la digestió sol durar entre 2 i 3 hores. Per això la millor hora per a sopar és abans de les huit de la vesprada / nit.

Què ha de contindre un sopar saludable?
  1. - Una part de vegetal, preferentment cuita, encara que si la digerim ben també pot ser crua (ensalades per exemple), especialment en èpoques de calor.
  2. - Una part de proteïna baixa en greixos: ou, peix, llegum, seitán, formatge fresc o iogurt, fruites seques, bolets.
  3. - Una xicoteta part optativa de fècula o cereal: pa integral, pasta, arròs integral, creïlla, plàtan.
  4. - Una xicoteta part de greixos saludables: olis vegetals de primera pressió en fred, fruites seques, rovell d'ou, iogurt, alvocater.
Què no ha de contindre un sopar saludable?
  1. - Un excés de fècules o cereals, ja que ens aporten massa energía.
  2. - Sucres i fruites dolces, perquè provoquen sobrecàrrega si les mengem mesclades amb el sopar. 
  3. - Fruites cítriques com la taronja o la mandarina, ja que dificulten el descans.
  4. - Fruites d'estiu riques en aigua, com el meló d'alger o el meló, perquè dificulten la digestió.
  5. - Greixos saturades (margarines, brioxeria, fregits, carn roja, etc.): perquè sobrecarreguen el fetge i la vesícula
  6. - Excés de sal, que provoca retenció de líquids. 
  7. - Estimulants: café, te, etc.