dissabte, 31 de març del 2018

Lectura 5. Alimentació i rendiment escolar

Alimentación y rendimiento escolar

Hi ha factors que influeixen en la concentració mental i l’afavoreixen (alimentació equilibrada, bona circulació cerebral, descans, oxigenació, ambient adequat…) i d’altres que la perjudiquen (begudes industrials, contaminants, excés de dolços i greixos, falta de son, estímuls externs forts…).

Evitem els factors perjudicials

El menjar ràpid, el consum sense sentit i la comoditat culinària del nostre estil de vida afecten els nens i els adolescents. Llaminadures i dolços –sovint, per substituir un bon esmorzar–, l’excés de sucre i brioixeria, les begudes estimulants com ara la cola o el cacau, alguns additius (colorants i conservants) i la deficiència de ferro són causa de moltes alteracions en la salut dels menors, especialment pel que fa a trastorns com ara la hiperactivitat i les hipoglucèmies, que incideixen en el comportament poc disciplinat i en un rendiment escolar baix.

Els combustibles del cervell

En les primeres etapes de la vida d’un nen, les neurones necessiten aliments rics en proteïnes com a matèria primera (carn d’au ecològica, peix salvatge, llegums, soja fermentada…) per poder elaborar les substàncies neurotransmissores que interconnecten les neurones. Per exemple, el pollastre i el peix aporten tirosina i fenilalanina, substàncies essencials per a la síntesi de la noradrenalina i la dopamina, que possibiliten el desenvolupament dels circuïts cerebrals que intervenen en la memòria, la concentració, l’aprenentatge i la creativitat.

Un cop establert el desenvolupament cerebral, la nostra capacitat d’atenció, de concentració i d’alerta depenen prioritàriament de l’existència d’una aportació contínua de glucosa al cervell. Gairebé la meitat dels glúcids que mengem serveixen per alimentar el cervell. Aquesta necessitat es deu al fet que el cervell no té cap sistema per emmagatzemar combustible, de manera que contínuament ha de prendre petites quantitats de glucosa de la sang per poder seguir funcionant.

Durant el son nocturn, la glucosa sanguínia es manté estable gràcies a l’alliberació hepàtica de glucosa. Però en despertar, entren en funcionament altres sistemes hormonals i els nivells de glucosa sanguínia depenen del que mengem. Una caiguda momentània dels nivells de sucre sanguini afecta enormement l’aprenentatge.

Dels aliments que ingereixen en despertar en depenen la capacitat de concentració i d’alerta, d’analitzar la informació i d’evocar els coneixements apresos. Els millors combustibles per al cervell són els cereals integrals: arròs, civada, mill, blat, blat de moro… I es poden prendre de moltes maneres diferents: el gra cuit, en flocs, en pasta, en forma de pa… Tots els cereals contenen un tipus d’hidrats de carboni que proporcionen glucosa lentament i, alhora, contenen les vitamines del grup B necessàries per a l’obtenció d’energia.

CONCLUSIÓ

Una alimentació equilibrada basada en aliments ecològics, amb menús digestius i atractius amb tots els nutrients que necessita el cervell per al seu bon funcionament, consumits en quantitats adequades i a les hores que toca, milloren el rendiment escolar.

Lectura 4. Els nutrients

Els nutrients són les substàncies de les quals obtenim l'energia que necessitem, aquests nutrients provenen dels aliments que ingerim. Hi ha tres tipus de nutrients:

1. Els nutrients constructors: són les proteïnes que es troben en la carn, el peix, els ous, els fruits secs, la llet i els seus derivats. Són importants per al nostre cos i per la nostra dieta per a créixer, per defensar-nos de les infeccions i per substituir les parts del cos que es renoven constantment, com per exemple la pell o els cabells.

2. Els nutrients energètics:
els nutrients energètics són de dos tipus. Els més energètics són els hidrats de carboni, també anomenats sucres i es troben en el pa, la pasta, l'arròs, els cereals i la fruita. L'altre tipus d'aliments energètics són els lípids, que també es poden anomenar greixos i els trobem en els dolços, les llaminadures, els olis i les mantegues. Són importants per al nostre cos i per la nostra dieta, ja que constitueixen l'energia per al nostre organisme, sense aquesta energia no podríem caminar, ni córrer i els nostres òrgans no podrien complir la seva funció.

3. Els nutrients reguladors: Pertanyen a aquest grup l'aigua, la fibra, les vitamines i les sals minerals que ho podem obtenir a través de les verdures i hortalisses, la sal, etc. Són importants per al nostre cos i per la nostra dieta perquè controlen que totes les funcions del nostre organisme es portin a terme adequadament.

Lectura 3. Tipus d'aliments per una dieta equilibrada a l'adolescència

És important guardar un equilibri energètic entre els aliments ingerits i l’activitat física que es realitza. En general, la dieta ha de ser rica en cereals, verdures i fruites, pobra en greix total, greix saturat i sal. A més, ha de subministrar en quantitat suficient calci, ferro i altres oligoelements i vitamines.

Pa, cereals, arròs i pasta
Els adolescents necessiten un nombre elevat de racions diàries d’aquest grup (4-6) degut a que aporten hidrats de carboni complexos, vitamines, minerals i fibra.
Resulta aconsellable triar pans i cereals integrals i evitar afegir calories i greix als aliments d’aquest grup (afegint-salses o mantega, per exemple).

Fruites

Les fruites i sucs són especialment rics en vitamines A, C i potassi. S’han de consumir fruites fresques i senceres. S’ha d’evitar la fruita enllaunada i edulcorada, així com els sucs que no siguin al 100%. Es recomana el consum de tres racions diàries de fruita.

Verdures

Els adolescents han de consumir diàriament més de dues racions diàries de verdura ja que proporcionen vitamines, minerals i fibra. El consum de verdures ha de ser variat per obtenir els diferents nutrients que aporten.
No s’ha d’afegir molt oli a les verdures i cal evitar la mantega, maionesa i altres amaniments industrials per a amanida.

Llet, iogurt i formatge

El consum de lactis ha de constar de dues a quatre racions diàries. Els aliments d’aquest grup proporcionen proteïnes, vitamines i minerals, a més de ser una important font de calci. És aconsellable triar llet i iogurt descremats i evitar els formatges grassos i els gelats cremosos.

Carn, pollastre, peix, llegums, ous i fruita seca

Aquest grup aporta proteïnes, vitamines i minerals, incloent les vitamines del grup B, ferro i zinc. Un adolescent ha de consumir de dues a tres racions diàries d’aquest grup.
S’aconsella triar aliments amb el mínim de greix possible: pollastre sense pell, carn magra, peix i llegums. S’ha d’evitar el fregit i cuinar-se la carn preferentment a la brasa, a la graella, o bé coure-la.

Greixos, olis i dolços
El greix saturat present en les carns, als lactis i als olis de coco i de palma augmenten l’índex de colesterol sèric més que a els monoinsaturats (oli d’oliva o de cacauet) o que els poliinsaturats (oli de gira-sol, blat de moro, soja i midons). Per tant, es aconsellable emprar olis vegetals insaturats i margarines amb oli vegetal com a principal component. 

Lectura 2. La piràmide dels aliments

La piràmide dels aliments és una guia que contribueix a promocionar de forma senzilla una nutrició saludable entre els adolescents.La forma triangular de la piràmide representa quina és la freqüència amb què s’han de consumir els diferents grups d’aliments.

Com s’interpreta la piràmide?

La piràmide estava constituïda originalment per cinc grups d'aliments, que són els següents:
  • Sal, sucre, dolços (llaminadures) i greixos (embotits).
  • Carn, peix, ous i fruits secs.
  • Làctics (llet i derivats com el formatge i el iogurt).
  • Verdures, hortalisses, oli i fruites.
  • Pa, pasta, arròs, llegums, fècules (patates) i cereals.

Els que se situen a la base són els que més pes han de tenir en l’alimentació habitual. En canvi, cal reduir el consum dels que hi ha a mesura que es puja cap al vèrtex del triangle.
La piràmide dels aliments representa així en un esquema els diferents grups d'aliments i les racions que n'hem de prendre al dia. 

Resultado de imagen de la piramide dels aliments jocs

Lectura 1. Alimentació en adolescents

L’Organització Mundial de la Salut estableix com adolescència l’etapa compresa entre els 14 i 18 anys. La preadolescència o pubertat s’estén des dels 10 als 13 anys i la posadolescencia o joventut, des dels 19 als 24 anys.
El paper que exerceix la nutrició és fonamental en aquesta etapa ja que una dieta errònia pot influir negativament sobre el creixement i la maduració sexual.

Adolescents (imatge de shutterstock)

Variacions individuals en l’activitat física i els requeriments nutritius en el començament de l’estirada

En els requeriments nutritius influeix l’exercici físic, que varia en funció del sexe i del començament del estirada puberal. A causa que entre els individus de similar edat cronològica poden existir diferències antropomètriques en funció del grau de maduració, no s’han de calcular els requeriments únicament en funció de l’edat, ja que podria donar lloc a error i derivar en obesitat.

Juntament amb l’edat i el sexe cal valorar l’edat biològica. Aquesta es calcula utilitzant els estadis de Tanner, la maduració òssia i alguns marcadors bioquímics com la taxa de fosfatasa alcalina en sèrum, l’excreció d’hidroxiprolina i els canvis hormonals.